PROJECTE EL MONSTRE DE COLORS!

Hola Famílies,

Us volia presentar un projecte que vam començar a principi d'aquest trimestre amb molta il·lusió per a treballar les emocions més primàries: l'alegria, la por, la tristesa, la ràbia, la calma i l'amor.

L'hem iniciat a partir d'un conte il·lustrat per la dissenyadora gràfica Anna Llenas (www.annallenas.com) que es diu "El monstre de colors".  Tracta sobre un monstre que no sap el que li passa perquè s'ha embullat amb les diferents emocions i ara li toca ordenar-les. Una nena de manera  molt poètica l'ajuda a posar ordre i a mostrar-li de què van les diferents emocions (representades cada una per un color). Un conte senzill i polit que introdueix als infants amb un llenguatge planer en el món de les emocions.

La veritat se'n pot treure molt de suc d'aquest conte ja que et permet dissenyar un plegat d'activitats senzilles,creatives i divertides a fi que els menuts puguin anar identificant les emocions pròpies i dels altres.

PRIMERA SESSIÓ:

Després d'explicar el conte vam conversar una mica sobre aquest. Volia destacar un tros de conversa que em va semblar molt interessant: 

• Y cuál es la buena (emocions)?
• No hi ha cap emoció bona o dolenta. Tots sentim en algun moment una emoció o una altre.  Això ens passa a adults i petits. (Jo)
• Ahh, a tí también te pasa? Tienes miedo?
• Si, a mi també em passa! La veritat és que jo tenc una mica de por a les abelles perquè som al·lèrgica i si em pica me comencen a sortir molts pics, em poso ben vermella i he d'anar ràpid al metge! (Jo)
• Y a veces estas triste también?
• Si! De vegades em poso un poc trista perquè tenc ganes de veure a la meva família que està a Menorca però llavors els telefono i només sentir la seva veu ja me poso més contenta! 

Llavors, aquesta menuda ben amorosa es va fondre amb un càlid abraç tot donant-me les gràcies i dient-me que li havia agradat molt el conte! 

Això, em va fer pensar que de vegades els adults tendim a amagar les nostres emocions als petits (i també als no tant petits!). Sovint, no ens resulta fàcil expressar amb sinceritat i respecte el que ens enfada; de vegades no expressem el que ens agrada o el que estimem perquè suposem que l'altre ho sap,... Però la realitat és que si els adults ens acostumessim a expressar i anomenar les nostres emocions i el perquè d'aquestes (ajustant el motiu a la seva edat)... els menuts segurament aniran esbrinant i posant nom al que estan sentint amb més facilitat, aniran aprenent a gestionar aquest difícil i brillant món de les emocions!

Llavors, els vaig repartir un dibuix d'un monstre (amb expressió neutre) i els vaig proposar pintar-lo utilitzant els colors de les emocions que volguessin. Els vaig demanar però que després m'expliquèssin com es sentia el monstre que havien pintat i perquè es sentia així!

Alguns anàven una mica perduts i no sabien molt bé com es sentia el seu monstre però a poc a poc i escoltant aquells companys que amb molta facilitat m'explicaven que li passava al seu monstre es van anar endinsant en la dinàmica!

Així doncs, van sortir monstres de tots colors.....en general, estaven ben embolicats aquests monstres!!!! N'hi havia de:

• Grocs- contents: perquè es sentien contents de tenir la seva família; perquè tenien amics amb qui jugar; 
• Blaus- tristesa: perquè es sentien sols; perquè algú li havia llançat una pedra;perquè el seu germà havia marxat a un altre país i el trobava a faltar;
• Verd- tranquil: perquè el cant dels ocells el feia sentir-se calmat; perquè havia guanyat una cursa;
• Negre - por: perquè tenia por d'un dragó; perquè tenia por de que existeixin extraterrestres; perquè un dinosaure li havia mossegat;
• Vermell- enfadat o enrabiat: perquè sentien un cant dels ocells que no li agradava; perquè el seu germà li havia pigat;

En fi un plegat d'històries inventades que ens permeten descobrir com es senten els boixos/es en algunes situacions, com entenen i viuen cada emoció... ja que al cap i a la fi, les situacions i emocions expressades són les seves emocions i idees sobre aquestes projectades en l'altre!

SEGONA SESSIÓ:

En una segona sessió vaig portar a l'aula 5 pots buits que portaven per títol el nom de cada emoció. Cada boix/a va anar posant a dins del pot que volgués algun material del color petinent com una manera d'ordenar les emocions i recordar-les!
 

Després de conversar una mica sobre cada emoció cada boix/a vam fer una "feineta" on hi havia pots buits. Es tractava d'omplir-los amb els colors de les emocions escrivint o dient el nom de cada emoció com una forma d'ordenar-les!

TERCERA SESSIÓ: L'ALEGRIA:

Aquest cop vam centrar-nos en una emoció tot basant-nos en un altre conte titulat: L'alegria.

Llavors, amb un toc de misteri els vaig mostrar una bossa de color groc que duia per títol L'alegria. Els vaig explicar que faríem un joc per parelles per a viure l'alegria. El joc consistia en intentar fer somriure a la nostra parella tot fent ús d'algun objecte o amb les pròpies mans...mireu quines imatges més tendres i divertides: 

Tot seguit vam reflexionar sobre aquesta emoció: Com ens sentim quan estem alegres? Quina cara posem? Us heu sentit bé fent somriure a l'altre? Us ha agradat que us fèssin somriure? Trobeu que l'alegria és contagiosa? Si algú del nostre costat està content ens ajuda a estar-hi nosaltres també?

Tots els boixos/es es van sentir molt alegres i còmodes amb aquesta dinàmica i vam arribar a la conclusió de què l'alegria era moooooooolt contagiosa! 

Després vaig treure una sèrie de globus dels colors de les emocions que tenien unes cares pintades. Vam anar distingint quina cara expressava cada emoció tot mirant com estava la boca, els ulls, les celles,...

Finalment, vaig proposar-los dibuixar un monstre de l'alegria i escriure/dir alguna situació on ells es sentissin contents. 

La veritat és que era una "feineta" molt lliure ja que podien inventar-se com era el seu monstre. Al principi els boixos estaven una mica perduts perquè no sabien com era un monstre ja que no n'havien vist cap mai!! I és que tenen tota la raó! Però podem imaginar-lo i inventar-lo no? 

Així que vaig anar animant-los tot demanant: Quants ulls vols que tingui el teu monstre? un? 5? 4? I quantes cames: 3, 1,...? I entre somriures van anar indensant-se en la dinàmica! 

Van sortir uns monstres ben divertits! 

Quan tingui un momentet els penjaré al plafó documentatiu del projecte! 

 Bé, de moment açò és tot de moment!! (Que ja es prou!) 

A reveure!