Bon dia famílies,
Aquest passat dilluns 13 d'Abril en Sergi i en Jordi van arribar ben contents de les vacances amb la seva capsa de vida ben preparada!
La veritat és que al veure'ls amb tanta il·lusió de presentar la seva capsa de vida vaig pensar que potser avui sorgiria algun petit conflicte o desil·lusió ja que només un dels dos podria presentar la seva capsa de vida.
El motiu d'obrir tan sols una capsa de vida és perquè la presentació d'aquestes capses solem fer-la després de l'assemblea, una rutina en la que els boixos/es treballen l'escolta i l'atenció (entre d'altres coses) durant un temps considerable (uns 30 minuts). La presentació de les capses sol durar uns 15 o 20 minuts de manera que presentar les dues capses el mateix dia considero que seria un tant excessiu... Millor poc i ben fet que ràpid i malament!!
Així doncs, després de fer el bon dia era l'hora de decidir que podíem fer, qui presentaria la seva capsa?
Vaig explicar als boixos/es que en Jordi i en Sergi havien portat la seva capsa de vida per a presentar-la perquè el dilluns, tal com posa el nostre horari, és quan les expliquem. Els vaig dir que només teníem temps de presentar-ne una i els vaig demanar com podiem trobar una solució? Què podíem fer?
En Jordi amb molta naturalitat va
exclamar: Fem un sorteig!!!! Vaig contestar-li que em semblava molt bona
idea i li vaig demanar a en Sergi si hi venia d'acord. Davant la seva
afirmació, vam agafar una petita bossa i a dins vam posar-hi els seus
noms. Llavors, una "mà innocent" (en Luca que era l'encarregat) va
treure el nom que nomenaria qui presentava la seva capsa de vida. I va tocar a .....en
Sergi!!!!
Tant
en Sergi com en Jordi van acceptar molt bé el resultat! A més, en Jordi
ha tingut molta paciència durant tota la setmana ja que la seva capsa
de vida ha seguit damunt l'armari a l'espera que el dilluns pugui
presentar-la.
L'enhorabona a ambdós per a gestionar i solucionar solets amb tranquil·litat i naturalitat un petit "contratemps"!En Sergi ben entusiasmat va agafar la seva capsa de vida i va anar traient un a un tot el que hi havia dipositat a dins: un peluix que li van comprar quan van viatjar a Formentera; unes xapes que ell mateix va fer amb l'ajuda de la seva família; un instrument fet amb un coco que tots vam poder tocar per escoltar el seu so; fotografies de quan era petit, dels seus amics, ...
Molt bé Sergi, gràcies per compartir amb nosaltres totes aquestes coses i permetre'ns conèixer una mica més de tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada