PROJECTE EL MONSTRE DE COLORS!

Fa alguns divendres que no us he explicat les sessions del projecte "El monstre de colors" que hem dut a terme, perdonau el retard!

QUARTA SESSIÓ: LA TRISTESA.
A la quarta sessió del projecte vaig tornar a explicar el conte del monstre de colors i vam fer incís en l'emoció: la tristesa.

Vaig presentar la bossa de la tristesa que aquest cop contenia:

• Una titella que sortia de la bossa tot plorant. Plorava desconsoladament i no parava d'eixugar-se les llàgrimes amb un mocador. Estava molt i molt trista perquè no es trobava gens bé. Tenia mal per tot el cos: li feia mal l'ull, el front, la mà, la boca,...oh, que trista està! 
• La titella metge: per sort però aquesta titella que estava tant trista tenia al seu costat a un metge molt simpàtic i rialler que amb el seu martell de reflexes, amb el termòmetre, el fonendoscòpi;...li cura tots els mals!!!
• Les titelles famílies: a més, té la seva família que amb els seus abraços, les seves abraçades, carícies,... n'hi ha prou per oblidar la tristesa i estar ben contents!!!

La veritat és que els boixos/es tenien unes cares d'espant! alguns es morien de riure al veure com jo i la titella expressavem tristor, altres semblava que també s'entristien al escoltar plorar la titella!
És una forma ben senzilla i efectiva d'introduir i als menuts en conversar sobre la tristesa!

• Que us fa sentir trists? - Els vaig demanar-. Quan em faig mal, quan el meu güel·lo es va morir; quan caig al terra; quan soc al llit i no m'expliquen un conte; ... 
• Què podem fer per ajudar a algú que està trist? Donar-li una abraçada, una besada; Em van contestar.
• Que fem quan estem trists? - Els vaig preguntar-. Jo vull estar sol, jo tenc ganes de plorar,...
• I la nostra cara com es posa quan estem trists? 

Mireu, mireu ...com reconèixen a la perfecció com es posen les nostres faccions quan estem trists:

Llavors, vam anar a fer una "feineta" per plasmar en quin moment ens sentim trists.

Aquest projecte permet als boixos/es identificar que és el que els passa per dins, que és el que senten enfront una situació determinada tot posant nom a l'emoció i com poden afrontar-la i ajudar als demés a afrontar-les!



QUINTA SESSIÓ: LA RÀBIA!
El següent divendres vam treballar una altre emoció: La ràbia! Per introduir el tema aquest cop ho vam fer a través d'una petita escena teatral:

Jo vaig anar pintant a la pissarra un dibuix, estava molt cansada però ja l'havia començat i tenia ganes d'acabar-lo perquè m'havia esforçat molt. Quan el vaig acabar me'l vaig mirar i remirar tot somrient, satisfeta del que havia fet. Que bé m'ha quedat no? Els anàva dient. 

Llavors,  vaig anar a jugar al racó de construccions i de sobte, en Jordi (ho havíem pactat anteriorment) que passava per allà i també tenia ganes de dibuixar a la pissarra havia borrat el meu dibuix! I....ai, ai, quan em vaig girar  i vaig veure que el meu dibuix que tant esforç m'havia dut ja no era a la pissarra em vaig enrabiar molt, però moooolt!!!! Creuada de braços i bufant ben fort els anàva dient: Que enrabiada que estic. Sembla que tinc cosa a la panxa que em crema, tenc ganes de cridar i de plorar però sé que això no em portarà enlloc i m'he de calmar. Bufaré i respiraré fort per tranquil·litzar-me!!

Ells no paraven de riure jo contenia la meva rialla.

Seguidament, vam parlar sobre l'escena. Què m'havia passat a mi? Quina emoció sentia? RÀBIAAA!!!

• Que us fa enrabiar a vosaltres? - Els vaig demanar-. Quan algú em tira una construcció; quan me molesten; quan no me deixen jugar amb la wii; quan no me deixen un cotxe; quan no em llegeixen un conte al llit;... 
• Com es posa el seu cos quan estan enrabiats? Què sentiu? tenc ganes de pigar; de cridar; de plorar; d'estar sol;...
• Si tot això és normal però que podem pegar? Nooooo 
• Que podem fer quan ens enrabiem? Com podem calmar-nos? - Els vaig seguir demanant-. Bufant, si me donen una abraçada;
• Sa gent del nostre costat ens pot ajudar idò a calmar-nos no? Si, una besada també m'agrada..

I fins aquí la conversa que vam tenir!

Després vam fer les fotografies de com ens canvia la cara quan estem enrabiats:

Tot seguit vam veure un  vídeo del conte: Sóc un drac de Thierry Robberecht (ed: Baula) que explica la història d'un nen que s’enfada moltíssim quan la seva mare li diu que no pot fer alguna cosa, tant, que en la seva imaginació es torna un drac. Un drac cada cop més enfadat, encès. Llavors no vol saber res de ningú. Els seus pares esperen que li passi l’enrabiada, però és inútil perquè un drac enfadat no sent res ni ningú, ni parla el llenguatge de les persones, i es queda sol, a la seva habitació, i trist, i li vénen ganes de plorar… Llavors torna a notar com els seus pares l’acaronen, deixa de ser un drac i torna a ser un nen.

Finalment, vam fer una feineta per plasmar en quin moment ens podem enrabiar: